Les escoles de l’àmbit rural tenen unes particularitats que dificulten l’apertura i manteniment del servei de menjador escolar, especialment els Col·legis Rurals Agrupats.
El nombre reduït d’alumnats i la dispersió territorial fan que s’incrementen les despeses per al servei de menjador i, a més, dificulten la logística, especialment, pel que toca a les despeses de personal (monitors i personal docent encarregat).
La normativa actual no contempla amb suficient detall aquestes diferències i determina el mateix preu del menú per a totes les escoles. Això genera un superàvit en algunes i dèficits en altres, principalment les de l’àmbit rural.
La Conselleria aporta una ajuda econòmica mensual extra per aulari en el cas dels CRA, però aquesta està lluny de resoldre el balanç deficitari en la comptabilitat del menjador escolar rural. El dèficit es cobreix en molts casos pels ajuntaments, sense que compten amb un pressupost específic per al cas (per tant, amb la dependènciade la voluntat política de donar suport al servei).
Ara bé, els ajuntaments generalment donen suport a través de la cessió de personal propi per a cobrir les tasques de personal monitor de menjador,sense que aquestes persones tinguen una qualificació professional específica per a l’acompanyament d’infants.
Els següents documents expliquen aquest cas de desigualtat social.